El auge del sector quinario en Barcelona

Publicado el 03/04/2010 - Actualizado al 13/02/2024

Algunos autores ya hablan de la existencia de un sector quinario (más allá del terciario), que incluye las actividades relacionadas con la cultura, la educación, el arte y el entretenimiento. Es una denominación interesante, aunque las actividades que incluye varían de unos autores a otros, incluyendo en ocasiones actividades relacionadas con la sanidad. En general con sector quinario se hace referencia a las industrias creativas, las industrias de contenidos, las industrias culturales… Profesional y personalmente me muevo en este mundo, pero soy consciente de que es difícil delimitar con claridad hasta dónde llega el sector.

Hace unas semanas L’Anella (una plataforma de networking i col.laboració empresarial, al servei de la comunitat empresarial per al foment de la competitivitat internacional que impulsa ACC1Ó) publicaba un interesante informe (pdf) sobre el auge del sector quinario en Barcelona. Hay estudios que demuestran que este sector supone el 20% del PIB de la zona metropolitana de Barcelona y el 60% de los nuevos puestos de trabajo que se crean. Precisamente, una de las claves para el desarrollo de esta industria es un cierto grado de aglomeración, una masa crítica de consumidores en un territorio concreto donde se dan contactos cara a cara entre los participantes.

Algunos expertos aseguran que el sector quinari tiene una incidencia fundamental en la competitividad, pues es capaz de compensar la desindustrialización y la deslocalización de las empresas. El sector quinario constituye una especie de economía cultural: intangible, del conocimiento y emocional. Según el estudio, en la línea de Richard Florida (2002) en su libro The Rise of the Creative Class:

«Las ciudades creativas son el eje dinámico de los servicios quinarios. ¿Qué factores convierten en creativa una ciudad? El concepto gira alrededor de la promoción de la innovación, la formación de capital humano y el fomento de la tolerancia, como valores centrales que sirven de pilares para la construcción de una sociedad diversa, multicultural y dinámica, que genere un entorno adecuado para conservar y atraer talento creativo».

Tenemos, pues, tres factores fundamentales: talento, tolerancia y tecnología. El Europe Creative Index (ECI) es un índice que compara ciudades europeas y de Estados Unidos según estos tres elementos. Suecia es el país que lidera la lista. El Plan Estratégico Metropolitano de Barcelona pretende desarrollar sectores más relacionados con la investigación, el desarrollo y las nuevas tecnologías. La iniciativa de TerminalB es uno de los ejemplos de aglutinar y captar este talento.

Entre las tendencias destacan:

1. L’abundància de continguts. La distribució digital online no presenta les limitacions de la distribució física. Les despeses d’emmagatzematge i gestió de cada cançó, llibre
o pel·lícula són suficientment baixos com perquè es mantinguin en un catàleg d’una botiga online. A més, la distribució digital elimina les restriccions geogràfiques
que impedeixen que un producte es distribueix per la dispersió dels clients potencials.

2. Personalització de continguts. La personalització de continguts es pot entendre en tres sentits diferents:

2.1 Tot contingut interessa a una persona que pot convertir-se en un client potencial. Els continguts s’han de fer accessibles a la persona a qui interessin.
2.2 Cada client té un perfil personal. Mantenir un registre històric de les compres de cada client per oferir un servei d’assessorament i recomanacions personalitzat.
2.3 Les persones decideixen el contingut. El client final té una capacitat de prescripció més gran sobre els continguts que es creen i distribueixen. Un exemple d’aquesta tendència és l’evolució ràpida del blogging, en què el web ha esdevingut una eina per a la creativitat personal. En el futur, aquests webs proporcionara

plataformes de comunicació per a famílies i llars, i contindran música, vídeos i imatges.

3. Despaquetització de continguts. Els continguts deixen d’estar associats a un objecte físic (CD, DVD, per exemple) i desapareix el suport físic. Això permet oferir
diferents variants d’un contingut adaptat als gustos i preferències personals. A més, ens trobarem que el contingut no queda emmagatzemat en el disc dur de l’usuari o
dispositiu portàtil. En aquest sentit, han aparegut models de negoci que tenen com a element principal fer possible l’emmagatzematge dels continguts en la xarxa, continguts
de tercers i continguts originats pel propi usuari (playlist, vídeos personals, fotografies, etc. ). Tot es guarda en un servidor remot a qui es pot accedir en tot moment.

4. Continguts generats pels consumidors. Els consumidors poden participar en el disseny, distribució i creació de les seves pròpies experiències d’oci i entreteniment.
Això serà possible gràcies a la possibilitat per part dels consumidors d’utilitzar eines que fins fa poc eren restringides als professionals.

5. Entreteniment continu always on. Es tracta de productes que mai no acaben i que continuen inclosos quan no els estem utilitzant.

Todo el estudio en pdf aquí.